Caminaràs entre elefants.
Un retrat de Mònica Oltra
Compromís ha de ser una nova forma de fer polí-
tica, creïble i honesta. El personal està fart i fotut, no
està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que
admire —tot i els meus matisos— Mònica Oltra. És
senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar,
sinó allò que creu que ha de dir. Durant el dinar, em
vaig adonar que és una dona tocada per les emocions,
de fibra sensible, però que, si cal, no té la sensibilitat
exempta de duresa, de la convicció que ho ha de fer
caiga qui caiga. Bo i fent un símil boxístic, diria que és
una rival difícil, que sap defensar-se i atacar, i que necessitaries
els dotze assalts per noquejar-la, si abans el
teu segon no et llança la tovallola perquè estàs grogui.
En qualsevol cas, en aquell dinar, vaig intuir que
el combat dialèctic valia la pena, per a mi i per als
lectors (ella hauria dit «lectors i lectores», però la correcció
política no figura en el meu manual).
UNA OBRA DE FERRAN TORRENT.
Villa Valmarana Bressan, El edificio se atribuye a Andrea Palladio fue un encargo de la familia Valmarana, en Vigardolo a pocos kilometros al norte de Vicenza. La villa que se conserva hoy es muy distinta de aquella proyectada por Palladio, La villa quedó casi destruida por completo durante la Segunde Guerra Mundial.
