MÓNICA OLTRA, L'ARREBATAMENT DE LLEVANT

Caminaràs entre elefants. 

Un retrat de Mònica Oltra

Compromís ha de ser una nova forma de fer polí- tica, creïble i honesta. El personal està fart i fotut, no està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que admire —tot i els meus matisos— Mònica Oltra. És senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar, sinó allò que creu que ha de dir. Durant el dinar, em vaig adonar que és una dona tocada per les emocions, de fibra sensible, però que, si cal, no té la sensibilitat exempta de duresa, de la convicció que ho ha de fer caiga qui caiga. Bo i fent un símil boxístic, diria que és una rival difícil, que sap defensar-se i atacar, i que necessitaries els dotze assalts per noquejar-la, si abans el teu segon no et llança la tovallola perquè estàs grogui. En qualsevol cas, en aquell dinar, vaig intuir que el combat dialèctic valia la pena, per a mi i per als lectors (ella hauria dit «lectors i lectores», però la correcció política no figura en el meu manual).

UNA OBRA DE FERRAN TORRENT.